Assumptions.

We always make assumptions. About horses and about everything. About some people, about some situations... We create our movie, a story of facts that we take for granted. One day we stored our beliefs and now we can justify whatever.
It's easy to assure that a horse will have a specific behavior just because it's from a specific breed. It's also easy to assure that a person will react in some manner just because "that's what everybody does" in the same situation.
Don't we see that each horse and each person is unique? Maybe they have common characteristics with other individuals of the same environment but we're unique, with our own special features.
Why don't we try to observe and ask? Although sometimes it seems difficult, it's easy to ask a person. And yes, we can also ask a horse, they're not just made to obey...
We can change our mind: we can observe how they respond to the stimulus we give. Ask what we want, and also answer when it's required.
Why don't we start from the beginning? Are we in a hurry? We think we gain time making "assumptions" but sometimes we end up with bad results. We can invest our time observing, asking... we create a solid base and we don't have any doubt about anything. We don't take anything for granted, thus it will be difficult to get to an embarrassing confusion.
And, as usually, the relation we have with horses is reflected in the relation we have with our life, with people and with ourselves. It would be nice to use what we learn from them, wouldn't it?


Suposicions.

Sempre fem suposicions. No només sobre els cavalls; sobre tot. Sobre com és la gent, sobre com són les situacions... Ens muntem la nostra pel·lícula, una història de fets que donem per segurs, sobre qualsevol cosa. Partim de creences establertes sobre tot i tenim facilitat per justificar-les.
Ens és fàcil assegurar que un cavall tindrà un cert comportament perquè és d'una raça concreta. O que una persona actuarà d'una manera determinada perquè és "el que fa tothom" en la mateixa situació.
No ens adonem que cada cavall i cada persona són únics? Potser tenen trets comuns amb altres individus del seu entorn però no deixen de ser únics, amb les seves pròpies particularitats.
Perquè no ens parem a observar i preguntar? A les persones, encara que de vegades no ho sembli, és fàcil preguntar. I sí, a un cavall també li podem preguntar, no estan fets només per obeir...
Podem canviar el xip: observar com responen als estímuls que els oferim. Demanar què volem, preguntar, i també respondre quan correspongui.
Perquè no començar de zero? Tenim pressa? El temps que ens sembla que guanyem amb les nostres "suposicions" molts cops ens porta a resultats que no ens satisfan. Si invertim el nostre temps en observar, preguntar, demanar… creem una base sòlida i sense dubtes en qualsevol relació. No hem donat res per fet així que serà difícil que arribem a alguna molesta confusió.
I, com sempre, la relació amb els cavalls es reflexa en la relació que tenim amb la vida en general, amb la gent i amb nosaltres mateixos. Estaria bé aprofitar el que aprenem amb ells, no?


Olga Valls
13/06/2008

Link article equilibre